Ells eren els únics hereus, tot i que un home alt, amb ulleres i vestit negre, havia llegit un testament que el senyor Cheung guardava com un tresor, i on em feia a mi hereva universal, que volia dir que tot era de la meva propietat, beneïda sigui, però, en ser una nena, ells passaven a ser-ne marmessors, que vol dir que s’ho quedaven tot en nom meu.

Isabel-Clara Simó, Un tros de cel (Alzira: Bromera, 2012)

M’havien convocat a una mena de reunió on el marmessor testamentari de la difunta feia de director d’orquestra. Hi havia algun tècnic de l’Ajuntament, un historiador expert en la industrialització catalana i em penso que fins i tot un capellà, però no ho sé del cert perquè no vaig intercanviar amb ells ni tres paraules. El que recordo molt bé és que s’havien fet lots diferents, amb tota mena d’objectes. El llegat de la senyora Sampons incloïa algunes donacions a museus i institucions, a més de la creació d’una fundació amb bona part del tresor artístic que es conservava a la casa. Recordo que vaig sentir parlar d’un futur museu de la xocolata.

Care Santos, Desig de xocolata (Barcelona: Planeta, 2014)