Definició
Assignatura poc valorada i que hom considera fà cil d’aprovar.
Només ha aprovat les maries.
Usos
Però ningú no pretenia que ens aprenguéssim de memòria aquells textos farragosos i insÃpids, ni tan sols que n’assimiléssim el contingut. La Formación del EspÃritu Nacional era, a aquelles altures [segona meitat dels anys seixanta], una matèria de farciment, una maria que els mateixos docents impartien com a torna d’assignatures serioses i que aprovava tothom, sense necessitat d’acabar els exà mens amb uns «¡Viva Franco! ¡Arriba España!», com feien els oportunistes que volien nota.
Joan B. Culla, La història viscuda. Memòries (Barcelona: Pòrtic, 2019), pà g. 60  —Són noies que estudien per ser mestres i vénen perquè han de fer un curs d’instructores de la Sección Femenina.
Carme MartÃ, El camà de les aigües (Barcelona: Ara Llibres, 2017)
  —Aquà aprenen la gimnà stica. Si us espereu, veuràs el goig que fa la plaça —va dir el Josep Maria.
  —Aquà fan el que en diuen les tres maries: gimnà stica, però també labors i polÃtica, cosa que no veurà s, perquè ho fan tancades. I cada dia a missa, no ens en descuidéssim pas. I el que tothom sap, excursions…
Tema de la setmana
Maries per a donar i per a vendre