Definició
Pansir, fer perdre la frescor i la ufana; perdre vigor o energia.
El sol ha marcit les flors en un dia.
El temps ens marceix el rostre.
Etimologia
Del llatí marcēre, mateix significat.
Usos
Baixàvem, ulls tancats, per la impossible escala
quan la sal i la sang de la marea
embruixen el sorral. Deies —no ho deies tot!—
que aquella nit amb tremolors d’espiga
i navilis antics amb veles esquinçades
era una torre amb remolins de gralles,
un clam de ganivets damunt la gola nua,
el crit d’un paper escrit quan les amors s’esbalcen,
una mà que es marceix amb cendra i carbonissa
o la porta enreixada que dóna al pati mort.No ho deies tot! i hi érem tots tibats,
J.V. Foix, «Tots hi serem al Port amb la desconeguda», dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 123
pujant i davallant en immòbils esperes,
ulls clucs també, cadascú amb el seu somni.¿Què donaries més per un amor de vell,
per un amor que ja s’escapa de la pell?
¿Què més em pots donar, si no has deixat marcir
les teves flors del bé, si ets bona com el vi?Per negar la ruïna, els dolors, la ceguera,
Pere Rovira, «Els dons», dins Contra la mort (Barcelona: Proa, 2011), pàg. 115
lliguem les nostres boques amb nusos de foguera
i amb les puntes dels dits deslliguem el desmai;
el plaer és una llengua que no ens ha mentit mai…
Tema de la setmana
Avui fa 126 anys del naixement de J.V. Foix. I demà farà 32 anys que va morir. Aquesta setmana veurem uns quants mots trets de poemes d’autors diversos.
A Elna també tenim MOIXIR-SE (marcir-se) i MOIXEJAR (tornar-se moix), tots dos verbs derivats de l’adjectiu MOIX, MOIXA.
Exemple:
En ple mes de Juliol, amb dos dies sense aigua, les flors del balcó de casa ja moixegen i al cap d’una setmana se moixeixen completament.
Opinió meua ;plantes i flors es marceixen, fruits es panseixen.
“Mustiu -a” ho apliquem a plantes per pansit, i a persones per trist.
La meva àvia en deia semar, al Delta de l’Ebre.
Les plantes se semen, o es fan mústegues, sempre en deia així, ella.
I la fruita es fa malbé i té rendilla, aquelles mosquetes molestes que no piquen però surten a la fruita.
(via Twitter)
També poden estar semes les fruites i verdures o se semaven els vegetals en el parlar clàssic de Castelló de la Plana.
Al meu poble també ho apliquem per extensió a les persones.
Quan una persona és o está “sema” volem dir que és o està trist, moix , que té poc vigor.