Definició
Cop donat amb la mà oberta; moviment brusc de la mà.
Donar, clavar, rebre, pegar una manotada.
Em sentia amb forces per a tombar-lo d’una manotada.
D’una manotada va escampar tots els objectes de la taula.
Etimologia
De mà amb el sufix –ada, del llatí –ata, que aquí significa ‘cop de’ o ‘cop a’, com en bastonada, pedrada, clatellada.
Usos
—T’agrada, ser músic?
Jordi Lara, Una màquina d’espavilar ocells de nit (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 94
Potser la pregunta tenia un sentit que no vaig saber copsar.
—És que segurament no en sóc.
—Ah no? —semblava horroritzada—. Com s’entén?
—Que no sé si en sóc. De moment en faig. Ja es veurà.
Calia parlar de música, de futur? Només hi havia present: la celístia, la fressa del riu, un cos palpitant. La vaig esquitxar amb una manotada.
—Atrapa’m, peixeta.
Em vaig posar a bracejar cap a l’altra banda de la piscina. Ella no es va moure, braços en creu damunt del pedrís. La lluna li arrodonia els pits de marededéu. Potser somreia.
—Diu me mare que no em fiï dels músics.L’estiu austral s’extingeix amb timidesa, però una timidesa apoteòsica. Avui he vist una papallona. Aquí, al far. S’ha passejat amb vol erràtic, indiferent al nostre calvari. En Caffó ha intentat esclafar-la d’una manotada, sense gaire interès. Hauria estat un crim, perquè el fred avança i estic segur que ja no en veurem cap més. Però seria impossible discutir-ho amb algú com ell.
Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002)
Tema de la setmana
Mots derivats de ‘mà’