Definició
Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l’altre puny.
Van detenir el lladre quan encara era dins la joieria i tot seguit li van posar les manilles.
Etimologia
Del llatí manīcŭla, ‘maneta’, del llatí manus, ‘mà’.
Usos
Després han fet una pel·lícula de ninots que no m’ha agradat gens: hi sortien tot de vaques que enraonaven. A mitja part hem anat al bar a beure un Pampre d’Or i hi ha trobat un amic que li ha preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i ell li ha contestat que la setmana entrant en tindrà perquè anirà a l’Havre. Jo pateixo molt quan és fora perquè encara que no ho digui sempre penso que l’agafaran i que li posaran les manilles.
Mercè Rodoreda, «Tarda al cinema», dins 22 contes (1958)[Primer de maig del 1976] Asseuen al meu costat un noi detingut, d’uns divuit o vint anys. Té els canells de les mans inflats de les manilles. Li diuen:
Lluís M. Xirinacs, recollit a Xirinacs i l’estafa de la transició, de Lluís Busquets (Barcelona: Ara Llibres, 2013)
—Confiésate con el cura.
Després vénen uns quinze policies de la Social, tots ells de trenta a cinquanta anys, impressionants, i, mentre un d’ells sembla dialogar amb mi raonablement, tots els altres m’atabalen a crits, insults i amenaces. Jo resto amb la vista baixa.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb la mà
Doncs jo manilla (en singular) sempre ho havia relacionat amb un joc de cartes… (el 9 a la botifarra).
En el joc del truc, el set d’espases i el set d’oros.
Tot i que potser no està contemplat en el diccionari, la paraula manilla en el joc de cartes de la botifarra és la que mata totes les altres cartes i es correspon al número nou de la baralla de cartes espanyola. O sigui la que té la mà i que ho guanya tot.
Popularment dins del mateix joc un jugador que té totes les manilles (els 9) es diu que és un “cagamanilles”.