Perquè d’aquesta aventura meva em queda el record i l’amistat de la Margarida [Xirgu], que per a mi és la cosa més important al món. Quan vaig deixar la meva gent (ja saps que el que més estimo al món són les meves germanes) per embarcar-me en aquesta aventura americana, vaig tenir confiança en la Xirgu. Quins canvis, manoi, que trobaré quan arribi a Barcelona… Perquè jo me’n vull anar. La Margarida no vol que me’n vagi, ¿saps? però jo tinc ganes d’anar-me’n.

Irene Polo entrevistada per Francesc Madrid a la revista Catalunya, de Buenos Aires (1937), dins La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 28

Quan l’Elvira arribà sola a l’església es féu una remor d’exclamacions.
   —Manoi, com ve la Jana! —digué un dels escolans.
   —No hauria cregut mai que pogués ser tan xamosa —comentà el vicari.
   —No sembla la mateixa —observaren a cor alguns nens.

Josep Virós, Verd madur (Tremp: Garsineu, 1996 [1957])