—Crec que molts icebergs no amaguen nou desenes parts i que això és una dada falsa, que hem donat com a bona per mandra, perquè no ens hem pres mai la molèstia de comprovar si, efectivament, tots els icebergs sempre amaguen nou desenes parts de la seva matèria —diu finalment.
   Somric. D’una banda, per mirar de tranquil·litzar-lo; de l’altra, per tranquil·litzar-me jo mateix. No sé què dir-li. Guanyo temps agafant-li la mà mentre busco paraules que, n’estic segur, no estaran a l’alçada de la seva inquietud.

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (Barcelona: Quaderns Crema, 2006), pàg. 132

El clima d’agost s’acabarà imposant i en la primera setmana d’estiu de debò ho començarem tot i no acabarem res. Cada dia la mandra mossegarà més fort i pansirà tota il·lusió. Serà llavors quan trobarem a faltar els amics. I apareixerà la buidor, l’espera i la tristesa. I veurem passar uns dies tan valuosos de la nostra existència com qui contempla la desfilada miserable d’un exèrcit derrotat.

Francesc Orteu, «L’estiu de veritat» (Ara, 4 d’agost del 2011)