maldiença f

Definició

Acció de maldir, de dir mal d’algú.

El candidat és víctima de la maldiença dels seus adversaris.

També: maledicència

Etimologia

De maldient (‘que diu mal dels altres’), de maldir (‘dir mal d’algu’; no ho confonguem amb maleir), de mal i dir, del llatí vulgar tardà dire, llatí clàssic dīcĕre, mateix significat.

Usos

  • Josep, adonant-se de la situació anòmala d’una gestació sense convivència que podia causar maldiences, prefereix endur-se la noia a Betlem (per un simple cens d’Herodes, no estava pas obligat a anar-hi), on no deuria pas ser gaire ben rebut a casa dels parents…

    Lluís Busquets i Grabulosa, «Els secrets de la família de Jesús» (El Temps, 14 de desembre del 2004)
  • L’Úrsula seguia deambulant per l’insomni sense neguitejar-se. Ja l’hi havia sentenciat la Presentació, la llevadora que a hores perdudes feia de remeiera: «Cada deu anys dormiràs una hora menys». Devia ser que amb la seva edat ja havia esgotat les quotes. En realitat dormia entre becaines i mai no tenia el sentiment de caure en un son profund. Quan va sentir el molt poc soroll que feia en Llorenç, se’l va imaginar descalç. Era bell, aquell xicot, molt, però la nena no hauria de voler-lo al llit. Només li portaria complicacions, maldiences i altres conflictes més difícils d’entendre i de resoldre.

    Lluís Llach, Les dones de la Principal (Barcelona: Empúries, 2014)

Tema de la setmana

Mots compostos amb mal-

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

malànimamalbaratar