E.V. Què cal per ser luthier?
R.P. Manetes, molta paciència i molta vocació. I una intuïció especial.
E.V. D’orella no en cal.
R.P. No. Stradivarius no sabia tocar, tenia violinistes que li provaven els instruments.
E.V. Tenia intuïció.
R.P. Sí, cal una intuïció especial, perquè quan un luthier construeix un instrument no sap com sonarà. Ell posa la ciència en la feina que està fent, però no sap com sona l’instrument fins que no està acabat i ja no hi ha res a fer.

Ramon Pinto entrevistat per Enric Vila, «Quan un luthier fa un instrument no sap com sonarà» (Avui, 5 d’abril del 2004)

El violí d’Auschwitz, la primera obra de l’escriptora catalana Maria Àngels Anglada que és traduïda a l’italià, explica la història d’un violí, construït per sort i quasi de manera màgica en el camp d’extermini d’un lutier del gueto de Cracòvia de nom Daniel: un instrument tan bonic i perfecte que aconsegueix de salvar-li la vida enmig de l’horror dels dies, dels mesos, dels anys de reclusió.

Francesco Durante, «Un violí per resistir», dins Àlbum Maria Àngels Anglada (Centre Català del PEN Club, 1998)