Definició
Fosc, tenebrós.
A la vora del mas hi havia una cova llòbrega on havien trobat vestigis prehistòrics.
Etimologia
Mot no català, pròpiament pres del castellà lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l’adjectiu castellà, que ve del llatí lubricus, ‘relliscós, llenegadís’. Joan Coromines diu que és «un calc vergonyant i ben poc recomanable».
Usos
El Cafè Gravina, situat al carrer del mateix nom —un carrer que va del de Pelayo al dels Tallers—, era un cafè sòrdid, tronat, petit, agitat i tenebrós que semblava afectat per l’ombra llòbrega i lívida que l’Hospital Militar del carrer de Tallers projectava sobre les cases situades al seu voltant. L’Hospital no tenia pas solament una influència visual: tenia també una presència olfactiva que comunicava a l’aire del veïnatge. Segons el vent que bufava, cada vegada que s’obria la porta del Gravina hi entrava un baf d’hospital.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)A la meva família, de gent així no n’hi havia, però el món de fora n’era ple. Encara ara, és un personatge perfectament plausible a Rússia, que no m’imagino enlloc més. Al principi del relat, en Vénitxka agafa un tren de rodalia des de Moscou en direcció a Petuixkí, un poble llòbrec on viuen la seva amant i el seu fill. Durant el trajecte coneix diversos tipus marginals, hi manté converses fantasioses i vehements sobre literatura, història o política internacional i beu, amb tots ells, «per la glòria de Déu».
Xènia Dyakonova, El conte de l’alfabet (Barcelona: L’Avenç, 2022)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El mot d’avui és una proposta de Joan Aixàs i Obiols, de la Seu d’Urgell, que acaba de publicar el llibre Paraules que m’agraden. De la parla i del llenguatge de l’Alt Urgell, i que es demanava si hi havia cap relació etimològica entre llòbrec i els rius Llobregat i Llobregós.
Segons l’Onomàsticon de Coromines, el nom del riu Llobregat ve del llatí rubricatus ‘rogenc’, i el del riu Llobregós seria originàriament “riu Bragós”, i no tenen a veure amb el lóbrego castellà, que segons el DRAE vindria “del lat. lubrĭcus ‘resbaladizo'”.
Coromines mateix al DECat diu que aquest mot (llòbrec) és una invenció del començament del segle XX i “no fa cap falta: en bon català és tenebrós, de vegades lúgubre o entenebrat.” Potser ha fet fortuna perquè ens sembla més “català” i desconeixem el castellà lóbrego, d’on ve.