Definició
Etimologia
Probablement d’una base àrab l-b-kh, labách o l-b-x, läbäx, del grec libítxi, libíkion, diminutiu de lybikós, ‘libi’.
Usos
- Si no hi ha vi blanc, a Vilassar de Mar, , «Estel·larva»
 el beuràs negre, com si l’haguessis
 tenyit amb tinta de sípia.
 Si no hi hagués dones, a Vilassar,
 les pintaries a l’oli,
 untaries tota la vila de dona valenta.
 Si els homes fossin porucs,
 els penjaries d’una farola
 perquè el llebeig els rentàs la cara,
 perquè les cloïsses es fessin mil bocins
 a la seva còrpora.
- Només un parell de vegades, ullà per la finestra de la dreta cap a defora, a migjorn, i reparà l’amuntegament de núvols negres que, empesos pel vent del sud-oest, desbordaven pels puigs que tancaven la vall per aquella banda. «Llebeig, aigua veig» va pronunciar per a si mateix en veu baixa. Miquel Adrover, Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pàg. 12
Tema de la setmana
Vents
