Si no hi ha vi blanc, a Vilassar de Mar,
el beuràs negre, com si l’haguessis
tenyit amb tinta de sípia.
Si no hi hagués dones, a Vilassar,
les pintaries a l’oli,
untaries tota la vila de dona valenta.
Si els homes fossin porucs,
els penjaries d’una farola
perquè el llebeig els rentàs la cara,
perquè les cloïsses es fessin mil bocins
a la seva còrpora.

, «Estel·larva»

Només un parell de vegades, ullà per la finestra de la dreta cap a defora, a migjorn, i reparà l’amuntegament de núvols negres que, empesos pel vent del sud-oest, desbordaven pels puigs que tancaven la vall per aquella banda. «Llebeig, aigua veig» va pronunciar per a si mateix en veu baixa.

Miquel Adrover, Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pàg. 12