Definició
Llatinada o expressió, clàusula, etc., llatina que hom intercala en el discurs, especialment de llatí dolent o inintel·ligible, o bé per fer riure.
Farcia els seus sermons de llatinòrums perquè els feligresos pensessin que sabia més del que sabia.
Aquest medicastre que fa servir tants llatinòrums no ens enredarà pas.
Etimologia
Derivat de llatí amb la terminació -òrum presa dels genitius plurals en -orum, freqüents en alguns passatges litúrgics.
Usos
—Ja hi firmo —va dir en Magí—. Endavant, company.
Josep Carner, «La dona que us menava la contrària», dins El cavall encantat i altres contes (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978), pàg. 22
El dimoniet, tot fent camí, va acabar d’explicar-li el com i el què, i quina mena de casaca i quina mena de perruca s’havia de posar, i li va ensenyar un llatinòrum i tot.
—No t’encaparris perquè no saps d’escriure: si calgués, fes quatre gargots, que tinc un amic apotecari que diu que mai no ha entès la lletra de cap metge que es respecti.
En Magí es va estar quinze dies a l’hostal, i a la ciutat tothom parlava del mal que tenia la filla del rei, que cap metge no la hi sabia guarir.
Tema de la setmana
Per tancar aquesta setmana dedicada a Josep Carner, avui us oferim un dels seus contes, publicat originàriament a la revista infantil Virolet el 1925: «La dona que us menava la contrària», que es podria haver subtitulat «El poder màgic dels llatinòrums».