Definició
Destí o curs predestinat de la vida de cadascú.
Ser humiliat semblava que era la seva planeta.
Fer o tirar la planeta, o llegir la planeta a algú: predir-li el seu pervenir, el seu destí. Córrer una planeta: córrer una sort, sofrir tal o tal destí, bo o dolent. «Començàreu joveneta | a fer penar los fadrins; | a l’infern de més endins | serà la vostra planeta» (cançó popular mallorquina). Maleïda sigu sa meua planeta!, Ruyra. Planetes que hem de córrer!: exclamació per indicar que tal o tal esdeveniment és efecte d’un destí o sort ineludible (Mall.). Planetes que un homo ha de córrer! A vegades es diu el·lípticament: Planetes! A darrera hora hem sabut que aqueixa companyia ja no ve. Planetes! (Diccionari català valencià balear).
Etimologia
Del llatí planeta, mateix significat, i aquest, del grec planétes [πλανήτης], ‘vagabund’, derivat de πλανάω, ‘anar errant’, per oposició als estels, que semblen fixos. Com a ‘astre’ és masculí (com també ho és en llatí i en grec), tot i que a l’edat mitjana s’usa quasi sempre com a femení, per influència de la terminació. Com a ‘destí’ és femení.
Usos
[T]u, que ames d’un esclat de cacatues
les corbates, que compres a parells,
i duus al coll un mocador quan sues,i tens per al reumàtic cent consells
i et queixes tot sovint de la planeta
i t’eixugues la ploma amb els cabells.I en la morta ciutat ets el poeta
Josep Carner, «L’heroi en el desert», dins Auques i ventalls (1914)
i hi ha en tos ulls una claror immortal.
Petjant l’angoixa d’una vida estreta,
ets l’últim Cavaller de l’Ideal!En aquest llibre desordenat que tens a la mà, lector, tu pots trobar-hi la teva planeta, substituint el bec del verdum pel teu dit indolent: obre’l per qualsevol indret i llegeix una breu estona.
Josep Carner, pròleg a Les planetes del verdum (1918)
Tema de la setmana
Avui fa 50 anys que Josep Carner va morir a Brussel·les, on vivia exiliat per causa del franquisme. Aquesta setmana el recordem amb uns quants mots i passatges trets de la seva obra.