Definició
Granja col·lectiva soviètica, sorgida el 1917 com a associació cooperativa, de caràcter socialista, de camperols per a la producció agrícola.
Els kolkhozos foren la base de l’organització de l’agricultura soviètica des del 1928. Els mitjans de producció i la producció mateixa eren col·lectius, i la retribució depenia sobretot dels guanys de la col·lectivitat. La direcció del kolkhoz era a les mans de la col·lectivitat i dels seus òrgans representatius. En dissoldre’s l’URSS (1991), el 1993 hom procedí a la reprivatització de les terres i els recursos que gestionaven. [Gran Enciclopèdia Catalana]
Etimologia
Del rus kolkhoz [колхоз], mot creat a partir de la contracció de kollektívnoie khoziàistvo [коллективное хозяйство], ‘explotació agrària col·lectiva’.
Usos
Pel que fa a la política interior, a banda de la liberalització política, [Khrusxov] va potenciar una reforma econòmica que en el terreny agrícola passava per convertir els kolkhozos —les granges col·lectives— en instruments que incrementessin la productivitat.
Pelai Pagès, «De Khrusxov a Gorbatxov: del reformisme a la ‘perestroika’» (El Temps, 17 de juny del 2003)Tothom deia que havia d’anar a Moscou, a aprendre a cantar, però ella contestava que es volia casar al kolkhoz, que a Moscou no hi havia nois tan eixerits com al kolkhoz. Sempre va ser un pèl descarada. Va pujar dalt de l’escenari i va començar a cantar. Les àvies ploraven i fins i tot els homes. Encara la veig, donant voltes i fent voleiar els seus cabells rossos mentre la cançó descrivia el moviment de les espigues al vent o com amb els peus feia solcs a l’escenari. Després, el ball, les mares ballaven amb els fills i els pares amb les filles, els avis i les nétes, i tothom plegat al so del tocadiscos del kolkhoz. Hi havia xivarri, i els homes fumaven cigarretes i bevien vodka sense parar.
Francesc Serés, «La pagesa i el mecànic», dins Contes russos (Barcelona: Quaderns Crema, 2009), pàg. 143
Tema de la setmana
Manlleus del rus