Definició
Mot emprat sobretot en l’expressió un (o una) fart de jacos, una sèrie de cops, pallissa.
Mereixes que te dongui una fart de jacos.
Etimologia
De l’italià giaco, ‘cota de malla’, de la mateixa etimologia que gec; «figuradament, per un fart de llenya o pallissa (comparació sarcàstica amb la cota de malles que cobria també el cos, però defensant-lo)» (J. Coromines).
Usos
Cada mes, el senyor Michel Auclair, el nostre mestre, ens donava la cartilla de notes, blava com un cel sense esperança. L’havia de sotmetre a la signatura de mon pare, que s’aïllava al seu despatx abans d’esclatar. «Jean-Daniel, viens ici. Enlève tes lunettes!» En el moment precís quan em treia les ulleres, mon pare m’atonyinava. Una fart de jacos! Com a metge i com a militar, m’insultava en un argot riquíssim.
Joan-Daniel Bezsonoff, Una educació francesa (Barcelona: L’Avenç, 2009), pàg. 101A la ciutadella de Perpinyà vaig retrobar les alegries de la vida militar. Durant dues tardes, vam maniobrar pel Camp de Mart. Les maniobres sota el pic del sol amb la impedimenta cansaven molt els soldats, acostumats tanmateix a la duresa de la vida agrícola.
Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Edicions 62, 2004)
—Per què nos cansen en tanta manera, mon lieutenant? —em demanava en Maurici.
—Per mor de nos habituar a la calor i a traginar armes pesugues. Quan atacarem, ja hi serem habituats i donarem una fart de jacos an els alemanys…
Tema de la setmana
Mastegots