Per a una persona que pretén viure a França, la fonètica de la llengua és molt important. Hi ha dues coses: primer cal habituar l’orella al que diu la gent per tractar de comprendre d’una manera justa; després cal pronunciar perquè els qui us escoltin no quedin in albis. Els efectes no són pas ràpids. Ah, Déu meu, els esforços que costen les es mudes franceses —que no són mai ben bé mudes, sigui dit tot passant!

Josep Pla, «Notes sobre París», dins Sobre París i França (Barcelona: Destino, 1967)

Lògicament, a vegades costa de trobar l’expressió o la paraula adequades per a allò que es vol dir. Bé, doncs, sapiguem que breus silencis poden ser positius i fins i tot necessaris durant la nostra comunicació. Si, però, es tractés d’un buit de memòria (de perdre el fil i de quedar in albis), llavors hem de ser astuts per a saber mantenir la calma i per a donar una volta a l’explicació, dient, per exemple: «Bé, allò que realment vull dir és que…» i continuar per un altre cantó. Més tard ja ens vindrà a la memòria allò que volíem dir.

Ramon Sangles i Moles, «Saber atraure l’atenció», dins Comunicar-se, tot un art (Barcelona: SPD, 2010), pàg. 66