Definició
Execució musical espontània no codificada ni escrita. És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz.
Usos
A l’època de Händel els cantants tenien el costum d’improvisar, en els passatges que es prestaven al lluïment de la seva veu. Era una tradició que venia dels italians. No crec que en les edicions actuals calgui reintroduir aquelles improvisacions. No tindria sentit. Que l’intèrpret contemporani reaccioni davant la partitura de la manera que li sembli més musical.
al llibre de Josep M. Corredor, Converses amb (records i opinions d’un músic) (Barcelona: Selecta, 1967), pàg. 232
Tema de la setmana
termes musicals. Avui fa trenta anys de la mort de Pau Casals (1876-1973)