Definició
1 Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
2 (fig.) El sector immobiliari és un imant per a inversors i especuladors.
Etimologia
Del català antic aïmant, llatí vulgar adimantem, alteració d’adamas, -ntis, i aquest, del grec adámas, -ntos, ‘acer, diamant’, derivat de damáo ‘jo domo’, ‘venço’, amb el sentit primitiu d”indomable, resistent’; originàriament el nom de l’imant i el del diamant són una mateixa paraula (com encara fa Llull amb azamant), aplicada a les dues pedres per la duresa de totes dues.
Usos
Vaig pujar a coberta. A l’armari de la cabina hi havia unes ulleres submarines i uns peus d’ànec. Em vaig despullar i em vaig capbussar per la banda d’estribord. L’aigua era freda com una mala cosa. Per sota de la línia de flotació, enganxada al casc amb imants, hi havia una caixa metàl·lica.
Jaume Fuster, «La ruta dels almogàvers», dins Les claus de vidre (Barcelona: La Magrana, 1984)
Un cop a coberta, la vaig obrir. Embolicades en tela impermeable hi havia les cintes i les partitures.Era un home inflexible i malèvol, per al qual només hi havia una manera d’entendre la pintura: la seva. I la defensava sense miraments, amb un menyspreu insultant per qui no la compartia. No em va sorprendre que, quan els nazis van arribar al poder, aprofités el càrrec de rector de l’Acadèmia per col·laborar amb entusiasme en la purga dels professors desafectes al règim. Tard o d’hora, tot encaixa. Les peces del trencaclosques, com atretes per un imant, ocupen el lloc que els correspon. Abans de la visita de Hofer, mai no m’havia hagut d’enfrontar a cap altra mirada tan penetrant i maligna com la del professor Müller.
Eduard Márquez, La decisió de Brandes (Barcelona: Empúries, 2006), pàg. 24
Tema de la setmana
Etimologies curioses