—A mi sempre m’han agradat ses dones fetes. Sa que més m’agradà, sa viuda Sampol, era més gran que jo.
   —Sa viuda Sampol era una bellesa i no et passava de dos anys.
   —Idò, deu ser que mai no m’han agradat ses nines, oncle —digué Sebastià Palou per dir alguna cosa i de seguida s’adonà que, sense voler, havia tirat amb bala rasa contra el Virrei.

Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 341

Feia fosca quan sortia dels estudis de cal comte amb la promesa certa que l’endemà el mateix Fortesa em pagaria les unces que em devien. Així, idò, estava satisfet. Com que era tard, vaig decidir romandre dins les murades, en un llit on sabia que seria ben rebut, en lloc d’anar a dormir a bord.

Carme Riera, Dins el darrer blau, pàg. 19