A part de les paraules boniques o estranyes, m’interessa molt saber com es diuen en català moltes paraules que només sabem dir en castellà. N’hi ha per donar i per vendre! A la bossa sempre porto paperots amb castellanismes anotats que m’assalten mentre estic al tren o pel carrer. Fa uns dies, la pregunta «com coi es deu dir això en català?» em va envestir a mitja dutxa, i vaig sortir tota xopa i amb el cap ensabonat per anotar-la i no oblidar-me’n. Era la paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó.

Àstrid Bierge, «Saps dir-ho en català?» (El Singular Digital, 8 de març del 2010)

Perquè, tampoc no fa pas gaire, la saviesa del refranyer popular encara ens endreçava el rebost segons unes lleis naturalment enraonades. Parlo de quan els raïms de Sant Jaume eren raïms aigualits, i dels de setembre te’n llepaves els dits; de quan figues al mes de gener, no podia ser. Però tot això ja és història, un empatoll de vells: ara, no cal patir, que al setembre, raïms aigualits per donar i per vendre; i de figues al gener, ben pagades i al paner. Mentre aquí o més enllà hi hagi qui en compri, i més a prop o més lluny hi hagi qui en sembri, es pot dir que el mercat ja s’encarregarà de travessar les geografies que sigui i passarà per alt les primaveres que calgui per fer florir el caprici culinari més rocambolesc.

Marta Rojals, «De més verdes no en maduren» (VilaWeb, 27 de febrer del 2008)