Però, a més, em deia que els cal anar amb compte, perquè si alguna vegada, optimistes, posen pollastres o altre aviram en una mena de cobert que hi ha a sota d’aquesta terrassa on sóc, els sol passar que les guilles se’ls enduen, fins foradant el filat del galliner i tot.

Maurici Serrahima, De mitja vida ençà (1970)

—No li sóc fet cap mal, el vaig trobar malferit al bosc i l’he curat.
   —Dieu mentida. Aquell dia, a l’estany, el meu gos us va descobrir, el devíeu estabornir amb un bastó, no és així? —El va agafar pel coll de la camisa.
   —Us asseguro que no, va quedar atrapat al cep que tinc parat al bosc per caçar guilles —maldant per desfer-se’n. D’aquella manera, va dir, havia capturat més de cinc mascles i una guineu prenyada que li havia valgut una recompensa de seixanta rals.

Núria Esponellà, Una dona d’aigua (Barcelona: Columna, 2013)