Definició
Terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys per tal que reposi i torni a adquirir fertilitat.
Etimologia
Del llatí vulgar veractum (clàssic vervactum), mateix significat (d’on deriva també el mot castellà barbecho), amb pèrdua de la segona v per dissimilació, i amb pas a waractu per influx germànic difícil de precisar.
Usos
Fràgil, petita
Narcís Comadira, «En tren» (Revista d’Igualada, núm. 4, 2000)
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.Anem ara, en silenci, recobrant
Joan Vinyoli, «Elegies de Vallvidrera» II, dins Passeig d’aniversari (1984)
pel riu del temps quiet totes les coses.
Redescobrim els camps: observa la masia,
els ànecs i les oques al bassal,
el safareig a un angle solellós
del pati: roba estesa regalima,
la masovera surt i crida l’aviram,
mentre al bladar transita la recol·lectora,
que escampa al seu redol
bales de palla ben atapeïda,
i va perdent-se en l’aire la fressa del tractor,
que llaura ja el guaret; són els penats
encara vius: es per això que dormen
les bèsties a l’estable i un recolliment
s’estén pertot. Aclucarem els ulls:
se’ns n’obriran uns altres en el somni
que hi veuran més en l’orba obscuritat.
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos proposats pels subscriptors de RodaMots. El d’avui és un suggeriment de Rosa Serrahima, de Barcelona, i Pere Martí i Bertran, de Sant Quirze de Besora (Osona).
Per aquestes terres, la paraula guaret es sol emprar com la tercera definició del DCVB.
|| 3. Fondària de la llaurada, del solc que es fa en llaurar (Sopeira, Segarra, Conca de Barberà, Gandesa, Priorat, Tortosa). Fer poc guaret: llaurar a poca fondària. «Per a llaurar terra nova | no busques un matxo vell, | per molt que apretes la rella | no podràs fer bon guaret» (cançó pop. val.).
A l´horta de València, també s´empra per a definir la fondària de la llaurada:
amb molt de guaret/amb poc de guaret
A Elna, quan llaurem amb poc de guaret diem que llaurem som.
El terme d’Elna no és pas una zona de guaret. Sempre s’hi ha fet una agricultura intensiva amb dues o tres collites cada any. A hores d’ara, amb l’envelliment de la pagesia i la poca atractivitat de l’ofici d’hortolà, un hom hi veu més cotius que mai (cotiu: camp inculte, deixat a l’abandó).