Narcís Comadira
Fràgil, petita
felicitat del tren;
terres que passen:
horts ordenats,
turons amb feixes,
camps de gra i en guaret,
rengleres de pollancres
davant del teló blau de les muntanyes.
Ara ve un riu
emperesit en les seves mancances,
tèrbol mirall, entre sorrals,
per núvols estantissos,
grisos i estèrils.
Darrere el vidre,
protegit,
llisco pel meu país i pel seu temps;
m’embardisso d’afectes per no veure
la immarcessible absurditat de tot.
«Cinc poemes inèdits de Narcís Comadira», Revista d’Igualada, núm. 4, abril del 2000
Comentaris recents
a la brutesca
Els caragols a la brutesca és una manera de prepa...
llonguet
Uns eren de llonguet i altres de panet....
cort de porcs
El mot soll –i també a...
engrut
A València, els xiquets, empravem l´engrut per a...
engrut
Al Rosselló, per a designar una capa de brutícia...