Definició
Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspès, a un cos flexible que té un punt fix); moure’s un cos amb un moviment de vaivé.
El vent gronxa les palmeres.
Un veler ancorat es gronxava prop de la platja.
També: gronsar, agrunsar, engronsar, engrunsar, engronxar
Fes el favor d’agrunsar-lo, que no plore; pobre xiquet.
Etimologia
Probablement d’una base indoeuropea krontio, que hauria donat cronticare, d’on gronxar en els parlars del nord, i crontiare, d’on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud.
Usos
I olorosa de pins i primavera,
Josep M. de Sagarra, «La claror amarga», dins Cançons de taverna i d’oblit (1922)
gronxant-se en la marina quietud,
trobarem una barca que ens espera
delirant pel viatge inconegut.
I saltarem al fons; l’ànima boja
dirà l’adéu a nostra platja d’or,
i al pal hi lligarem bandera roja,
i mar endins, fins que se’ns geli el cor!Un cos apol·lini venia cap a mi vestint un banyador estret i una rialla ampla. Tenia la pell morena, els muscles tibats i els cabells li brillaven amb el sol. Vaig convertir-me en una figura de sal, encantada pels seus ulls de cristall. Vols venir al meu vaixell?, va demanar a la meva cara de sorpresa, tot assenyalant l’embarcació d’època que es gronxava al mar. És un miratge, vaig pensar. No em creia que allò m’estigués passant a mi.
Miracle Sala, «L’holandès errant», dins Piscolabis (Berga: L’Albí, 2021), pàg. 44
Tema de la setmana
Verbs en moviment