[21 d’abril de 1918]  He mirat per tots els racons familiars, he regirat el meu arbre genealògic, he interrogat els més vells i he trobat ben poca cosa. Evidentment, a casa, el que hi sobra és grisor. A cap dels meus avantpassats no se li va ocórrer d’ésser un heroi o un gran home. Ni tindria res d’estrany que jo patís d’aquesta poca empenta dels meus avis.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 71

Un dia, en Joan Miralpeix aconseguí que el seu oncle li deixés l’Hispano. Trobà la Judit que baixava de casa els Farré i l’aturà al replà de baix, vaig a fer pràctiques amb el cotxe de l’oncle, per què no m’acompanya? La Judit dubtà, fa mal temps, aviat es farà fosc…, per fi es decidí i digué que sí sense somriure gens. Primer anaren a Garraf i passejaren davant de les casetes que semblaven palaus. El poble tenia un aspecte desolat per la grisor del dia i la brutícia de la pols de la pedrera, que s’encastava a les cases i als jardins.

Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977)