El comerç del glaç va tenir una època daurada en els segles XVII i XVIII, quan molts habitants de les zones muntanyenques de Catalunya i del País Valencià s’hi dedicaven. Veiem aquí el treball d’extracció del glaç a la bassa del molí de l’Avencó (Aiguafreda, Vallès Oriental) amb el pou de glaç al fons i el carro carregat amb la preuada mercaderia (Col·lecció de Josep A. Vinyeta Ladaga).

Peu de foto de la Història agrària dels Països Catalans: Edat Moderna (Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2008). Vegeu la foto aquí

Dos nens patinaven sobre un llaç glaçat. Era una tarda freda i ennuvolada, però els infants jugaven sense preocupacions. Quan, de sobte, el glaç va cedir i un dels nens va caure a l’aigua. L’altre nen, veient que el seu amic s’ofegava sota el glaç, va agafar una pedra i començà a donar cops amb totes les seves forces fins que va poder trencar la capa de glaç, va agafar el seu amic i el va salvar.

Jaume Soler i M. Mercè Conangla, «No hi havia ningú que li ho digués», dins Tu mateix! Relats per a persones que volen viure allò que són (Barcelona: Amat, 2015)