Definició
Giradora de la paella; paleta de metall que els cuiners empren per a girar els peixos, les truites, les patates o altra cosa que fregeixen a la paella; escumadora.
Penja el girapeix al seu lloc, entre el cullerot i les pinces.
Etimologia
De girar (del llatí gyrare, mateix significat, derivat de gyrus, i aquest, del grec gỹros [γῦρος], ‘gir, cercle’) i peix (del llatí pĭscis, mateix significat).
Usos
Eduvigis no passava mai del sorell i de la sardina, els peixos més barats. I mai no comprava menys que una canastra plena, sobretot quan els fills eren ja molts. I ells mateixos havien de netejar i fregir el peix. Els més grans parlaven sovint de les tardes que passaven a la vora del fogó de llenya, quan eren estudiants, amb el girapeix a la mà, fregint sardines, centenars de sardines, omplint-ne grans olles de fang en escabetx. Aquell peix era després menjat durant molts dies, algunes vegades fins a arribar a un estat que ja s’apropava a la descomposició.
Manuel de Seabra, Els exèrcits de Paluzie (Barcelona: La Magrana, 1982)Dies de castanyada i dies, també, de polèmiques amb Halloween. A la porra el Halloween, parlem de castanyes. Certament s’ha anat perdent una part de la tradició de Tots Sants. Les castanyeres de tota la vida, ben abrigades amb unes mañanitas i remenant les castanyes amb un girapeix, han estat substituïdes per grups de nois en samarreta, venent desmenjadament el producte per fer uns calerons destinats a un institut o una associació. Potser és cosa del canvi climàtic.
Jordi Casadevall i Camps, «Quan veníem castanyes», al blog Les aigües turbulentes, 1 de novembre del 2008
Tema de la setmana
Estris de cuina triats per Ramon Torrents, rodamotaire convidat de la setmana. El mot d’avui és també un suggeriment de Josep Saumell, dels Hostalets de Pierola (Anoia).
Aquí a Menorca l’anomenen “partidora”.