Definició
Gent baixa i ordinària, bròfega, barroera, grollera; gentalla.
Vaig anar al baret aquell que em vares dir i allí hi havia una gentola que me’n vaig eixir fugint.
«Els mots més generalment usats pels valencians per a definir aquest concepte són gentola i genteta. En el valencià meridional s’usa també la variant genterola» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre).
Etimologia
Del llatí gens, gentis, ‘raça, família, habitants d’un lloc’, amb el sufix –ola.
Usos
Només tenia un defecte
«El nóvio desgraciat (rondalla d’amor)», dins El romancer valencià, a cura d’Àlvar Monferrer (Picanya: Edicions del Bullent, 2004), pàg. 199
esta xica, i era el tal
que tenia molts parents:
allí anava l’escolà,
l’alguatzil, el minyó,
el dependent, el soldat,
el sabater, el fuster,
el mariner, l’estudiant,
el llaurador, i mig món,
i jo li vaig preguntar:
«A què ve ací esta gentola,
xica?», i me va contestar:
«Xic! si tots són cosins meus»;
i jo li volguí dir burlant:
«Pues tens una parentela
més llarga que la d’Adam».
Per esta resposta a soles
vostra dona em despatxà
i em quedí per quarta volta
en lo carrer col·locat.«Veges amb quina gentola t’ajuntes —la previnc pel seu bé—, que t’estamparàs contra una paret». Però ella, com si sentira ploure i prenent-s’ho tot a la lleugera… Jo què sé!, a vegades em passa pel cap que algú me la va malendreçar quan era menuda.
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ol, -ola
Us heu descuidat gentussa, que a mi m’encanta. Sovint faig ús de l’oxímoron són molt bona gentussa.
El mot gentussa no és un castellanisme de gentuza?
No: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0069533