Definició
So planyívol, inarticulat, que ens fa exhalar un dolor, una pena que ens afligeix.
No se li ha escapat ni un gemec.
Sentíem els gemecs dels ferits.
(per analogia) Els gemecs del vent a la xemeneia.
Etimologia
De gemegar, del llatí vulgar gĕmĭcare, derivat del llatí clàssic gĕmĕre, mateix significat, probablement amb el matís d’‘emetre sons planyívols, somicar gemegosament’.
Usos
Ara sé que poso les mans,
Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (Barcelona: Nova Terra, 1969)
dits crispats, sobre les tecles
molt blanques i espero
en va, uns sons dolcíssims.
Maldestre, només trobo
un gemec lent i una sorda
desharmonia que no aviva
la força de cap pedal.
Me’n vaig sense fer soroll
d’aquesta alegre acadèmia
—veus, rialles i esquinçat
so lent de guitarra—, camino
i me’n duc el meu mal
vergonyós, ben lluny
on no pugui ferir-vos.
Amo absolut, fins a la mort,
d’aquest inútil, espès
i fatigós silenci.Ell seia enfront meu, en una incòmoda cadira de tisora, complicada i lletja, que feia un lleuger gemec a cada moviment. Ell s’acostava cap a mi a mesura que avançava la tarda, fins que els nostres genolls es tocaven i ens inclinàvem endavant com si la barrera que feien els nostres genolls fos infranquejable. Jo sentia el pes dels seus ulls foscos i enamorats com una mà feixuga i dominadora.
Maria Aurèlia Capmany, Feliçment, jo sóc una dona (1969)
Tema de la setmana
Centenari de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)
Un gemec no pot ser també de plaer? (via Twitter)