Definició
Gola; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l’esòfag.
Té un os entravessat a la gargamella.
En valencià també s’usa la forma gargamell (masculí).
Etimologia
D’origen onomatopeic, com tants altres mots de la mateixa arrel garg-, que imita fenòmens guturals mitjançant la seva amplificació amb diverses consonants: -m-, gargamella; -nt-, gargantejar; -l-, gàrgola… Esgargamellar-se i gargamellejar són dos derivats d’aquest mot.
Usos
Ella es resigna a mitges:
Manuel de Pedrolo, Acte de violència (Barcelona: Edicions 62, 1984)
—Acompanyi’m, si vol.
El senyor Sorl s’escura la gargamella, fa un pas cap a la taula.
—Vol dir que no es precipiten? Se m’ha acudit que podrien ser dos agents provocadors. Mai no se sap…
—Dos soldats?
—Cal ser molt prudent.
La senyora Iris sembla que titubegi, però Orestes se li gira:
—No veu que és ridícul? Els agents provocadors mai no vesteixen d’uniforme.Enfora, cap a la part del Galatzó, el cel s’il·luminava amb grans explosions de llum: llamps sense trons. Quan vaig arribar a la paret de maresos una olor de fum m’envestí. I al mateix temps vaig veure la foguera i vaig saber que m’havia passat una desgràcia. Ho podria pintar com si fos ara: tenia un nus a la gargamella, una ofegor intensa al pit i les cames em feien figa. M’hi vaig anar acostant com si allò que succeïa davant el meus ulls astorats fos una aparició de l’altre món.
Biel Mesquida, Doi (Barcelona: Empúries, 1990)
Tema de la setmana
Parts del cos