Definició
Que té les galtes plenes.
Etimologia
De galta i ple. Galta ve del català antic gauta, d’un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romàniques, probablement també descendent d’un indoeuropeu gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa família indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandíbula’.
Usos
Els vietnamites conviuen amb una petita colònia d’expatriats, entre els quals m’hi compto, que decidí abandonar els sorolls eixordadors que el trànsit del centre de la ciutat produeix sense parar. Aquí hi ha l’ambaixada d’Egipte; allà la residència de l’ambaixador de l’Argentina. Una mica més enllà, un restaurant ucraïnès que tot just fa uns mesos obrí les seves portes, amb un encarregat galtaplè i rodó que traspua convexitat i eslavisme pels quatre costats.
Josep M. Capilla, «El punt exacte d’arrogància» (Vilanova Digital, 9 d’abril del 2004)I la seva salut no és precària. És galtaplena, de formes declarades i construïda a mesura de la seva cadira.
Xavier Benguerel, El testament (Barcelona: Club Editor, 1955)
Tema de la setmana
Mots compostos amb parts del cos