Definició
Que té les galtes plenes.
Etimologia
De galta i ple. Galta ve del català antic gauta, d’un preromà indoeuropeu gáuota, comú amb altres llengües romà niques, probablement també descendent d’un indoeuropeu gonunta, d’on provenen en altres llengües de la mateixa famÃlia indoeuropea noms de ‘galta’ o ‘mandÃbula’.
Usos
Els vietnamites conviuen amb una petita colònia d’expatriats, entre els quals m’hi compto, que decidà abandonar els sorolls eixordadors que el trà nsit del centre de la ciutat produeix sense parar. Aquà hi ha l’ambaixada d’Egipte; allà la residència de l’ambaixador de l’Argentina. Una mica més enllà , un restaurant ucraïnès que tot just fa uns mesos obrà les seves portes, amb un encarregat galtaplè i rodó que traspua convexitat i eslavisme pels quatre costats.
Josep M. Capilla, «El punt exacte d’arrogà ncia» (Vilanova Digital, 9 d’abril del 2004)I la seva salut no és precà ria. És galtaplena, de formes declarades i construïda a mesura de la seva cadira.
Xavier Benguerel, El testament (Barcelona: Club Editor, 1955)
Tema de la setmana
Mots compostos amb parts del cos