gaire adv

Definició

Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt.

No és gaire ric. T’has cansat gaire? No ha anat de gaire com no ha caigut. Si us entreteniu gaire, perdreu l’autobús.

En oracions interrogatives i condicionals, els tractats de correcció gramatical solen recomanar l’ús de gaire de preferència a molt, massa: Menjar sense massa, molta gaire gana.

També pot ser adjectiu. Antigament era invariable, però avui se sol preferir el plural: No hi havia gaires persones. No ha posat gaires objeccions a la meva proposta.

Etimologia

Del germànic fràncic waigaro, ‘amb prou feines, a la força’.

Usos

  • No cal ser gaire perspicaç per entendre la tragèdia de la nostra època: en un món ultracomunicat les persones estan més aïllades que mai.

    Albert Sánchez Piñol, «Homes que disparen contra nens» (Ara, 22 de desembre del 2012)
  • Pagar, en aquest país, no ha estat mai gaire popular, però quan la persona que paga ho pot dir a la família i als amics el gest es torna respectable.

    Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 442
  • Hom té per insociable aquell que no és gaire amic de freqüentar la gent, de relacionar-se, i a ningú no se li acut, pel que sembla, que de més insociabilitat dóna proves l’individu freqüentaire que únicament sap parlar d’ell mateix o que, en lloc de dialogar, monologa.

    Manuel de Pedrolo, Darrers diaris inèdits (Barcelona: Edicions 62, 1991)

Tema de la setmana

Aquests dies de calor refrescarem la gramàtica amb uns quants adverbis, que els tenim un xic descuidats.

Enllaços

3 comentaris a “gaire”

  1. Lou Hevly — Manresa

    “Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt.”
    Per a mi, “gaire” no vol dir “molt” (en grau considerable), com a mínim en aquest context:
    Metge: Beus gaire vi? [És a dir, en grau qualsevol; no vol dir “en grau considerable”]
    Pacient: Normal.
    Metge: En beus molt? [Ara, sí, que vol dir en grau considerable, i per això fem servir molt]

    Respon
  2. Joan Bertomeu — Barcelona

    Actualment per desgràcia, hi ha massa catalans i catalanoparlants que han deixat de fer servir el mot substituint-lo per “massa” tot calcant el “demasiado” del castellà. Si us plau, esforcem-nos a tenir cura de la nostra llengua i evitar-li’n intoxicacions foranes.

    Respon
  3. pep bru — Barcelona

    També habitual a la Ligúria sota les formes “gairi” o “goaei” (aquesta segona en genovès.
    D´altra banda, d´acord amb el Joan; només matiso que el “massa” també es pot fer servir, en contextos diferents -és la riquesa de la llengua: “vam poder anar a la platja perquè no feia massa calor” no és el mateix que “gaire…” (perquè de calor en feia!)

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ni poc ni gairesuara