Ens movem entre el mite i la complexitat de la història, entre un record emocional de la repressió (el cruel cavaller d’Asfeld, els morts de Vila-real, la destrucció de Xàtiva…) i el retrat invertit del primer rei Borbó, entre la memòria de la pèrdua dels furs i l’arribada de militars i administradors castellans, entre la mort política del Regne de València i l’assimilació al Regne de Castella, entre la pèrdua del dret civil i la castellanització oficial a tots els efectes, i en definitiva entre el final d’una història i el principi d’una altra.

*  *  *

Les primeres mesures del nou poder borbònic, a penes ocupada la capital del Regne, ja van preparar el camí per a un projecte antic i decidit: imposar simultàniament l’absolutisme i les lleis de Castella. El duc de Berwick havia escrit al delegat de Lluís XIV, Amelot, ministre totpoderós de Felip V: «Pel que fa als furs i privilegis, sempre he tingut l’opinió que havien de ser suspesos, sense parlar de la seua extinció o abolició». I això mateix va fer: suspendre’n l’aplicació, esperant l’abolició. A València, com a primer territori «rebel» recuperat per Felip V, i que havia de servir d’exemple i de laboratori.

Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 10, 103