Passam una partida de poblets ben delitosos, de cases molt pintoresques, i sempre riu amunt; el comellar se converteix en barranc, el riu s’estimba furient per dins aquells freus salvatges, formant cascades estupendes; a estones li anam un centenar de peus part damunt; comença la via fèrria a empinar-se; cada instant passam forats i ponts esglaiadors. En passam un a Kärstellenbach de 134 metres de llarg i 53 d’alt, i a Bristenstock un altre de 73 metres d’alçada.

Antoni M. Alcover, Viatge a Alemanya i altres nacions (Barcelona: Edicions 62, 1996 [1908]), pàg. 227