Enmig de la cripta, en un esclat fosforescent, contemplaren, amb horror, una tomba oberta. S’hi atansaren. A dintre, però, no hi havia ningú. Només la capa i les sabates del vampir que lluïen esmorteïdament. Una fosca riallada, satànica i burlesca, retrunyí per la cripta. Ensems, un fresseig d’ales els féu alçar el cap. A través d’una ampla lluerna, des del sostre, una gran àguila acabava d’emprendre el vol.

Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 104

Tomàs volgué identificar-los i, amb el seu company, inicià la davallada, escollint dreceres des de les quals no pogués ésser vist. A mig vessant, aixecant-se d’una carronya, dos corbs maldaven per emprendre la volada, amb un fresseig disgraciós i matusser. El mar tenia gairebé la mateixa color que el cel i que els ulls de Rosaura.

Joan Perucho, Llibre de cavalleries (1957)