Definició
Sorprendre fortament, produir una commoció sobre l’ànim d’algú.
Els bombers van quedar frapats quan es van adonar de la magnitud de l’incendi.
Etimologia
Del francès frapper, mateix significat (entre altres).
Usos
Fa anys Eduard Márquez es va quedar frapat per una història que explica Montserrat Roig a L’agulla daurada. En ple setge de Leningrad, durant la Segona Guerra Mundial, un guia de l’Hermitage continuava explicant els quadres davant dels marcs buits. Aquesta idea va impressionar l’escriptor: «Vaig trobar que era un bon punt de partida i vaig canviar d’art. En lloc de pintura, vaig aprofitar el meu entusiasme per la música».
Ada Castells, «Eduard Márquez escriu de la bellesa en l’horror» (Avui, 16 de setembre del 2003)Un amic, enginyer de cinquanta anys, un bon dia m’explicava un episodi una mica confús amb l’Ajuntament de Barcelona, i va concloure: «Vaig quedar molt frapat». A banda de l’origen francès, és una paraula ben construïda. No diu frappé, que seria un grop dins de l’idioma. També l’adjectiu frapant està ben format. No és una paraula imprescindible, en català tenim sorprenent o sensacional, entre moltes altres. Però els parlants són obstinats i maniosos, tenen els seus tics, i se’ls ha de respectar: tota la vida han dit frapar i ho volen continuar dient. No és cap mal.
Enric Gomà, El català tranquil. Un manifest (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 48
Tema de la setmana
Enric Gomà ha publicat el llibre (un manifest, en diu al subtítol) El català tranquil, on proposa que es recuperin o acceptin paraules i expressions «vives, populars i ben construïdes», però fins ara no normatives i, per tant, estigmatitzades. Aquesta setmana en recollim una mostra (acompanyada dels arguments que dona en defensa d’aquests mots, segons que veurem als escreixos, que reprodueixen breus fragments del llibre).
Amb referència a un criteri per acceptar o refusar aquells neologismes que sovint apareixen als mitjans o al seu ús per gent del nostre entorn ja fa anys que vaig adoptar una llei que m’estalvia dubtes, seguint dos criteris; primer si expressa amb precisió i exactitud el concepte que vull comunicar, i segon si el trobo bell i harmònic amb el conjunt de la resta del text, encara que no sigui normatiu. Això permet enriquir el nostre patrimoni lingüístic particular.
No entenc per què fer rodar mots com ara «frapar» i «frapant». No figuren en cap diccionari i són francesismes inacceptables. Fins i tot al Rosselló ningú no els fa servir.
El verb francès «frapper» significa «donar cops». Es pot fer servir en seny propi i també en seny figurat.
En lloc de recórrer a un verb foraster com «frapar», em semblaria més natural de poder donar un seny figurat al verb català «colpejar».
Exemples:
Seny propi: Il frappait sa femme tous les jours / Colpejava la seva dona cada dia.
Seny figurat: Sa violence frappait les esprits / La seva violència colpejava/sacsejava els esperits.
A més a més, la frase d’exemple «Els bombers van quedar frapats quan es van adonar de la magnitud de l’incendi» és una frase que mai no diria cap francès. Això de «quedar frapats» és una aberració castellana. Mai cap francès no diria «rester frappés».