Definició
Etimologia
Usos
Déu em fa falta, hi ha dies que voldria parlar-li.
Cinta Mulet, Qui ha mort una poeta (Tarragona: Arola, 2007), pàg. 21
Que bé m’anava parlar amb les ombres!
Mirava les muntanyes i m’inventava els vessants
que tapaven els arbres. Cada tarda esperant
respostes. Déu existia en aquelles fondàries
i em socorria. Vull calçar els meus peus
al llom d’aquelles muntanyes;
Déu entén el llenguatge de les pedres.La gent em paga perquè els digui si hi ha aigua, quanta, i quant s’han de gastar per trobar-la. Vull dir que si els dic a quants metres de fondària i quanta n’hi ha, després ells ja decideixen si fan obres o no. Per això em criden a mi i no als geòlegs, que venen amb mapes i amb molts aparells però de vegades no saben pas com fer-s’ho. Que no vull dir que no ho hagin de fer, jo sempre dic que soc l’últim recurs, que quan s’arriba a mi és com el que va al remeier perquè ja l’han desnonat a tots els hospitals.
Francesc Serés, La casa de foc (Barcelona: Proa, 2020)
Tema de la setmana
Què tenen en comú els mots que enviem aquesta setmana? El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un lot de llibres, gentilesa del Club Editor, Adesiara i l’Institut d’Estudis Catalans. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Vegeu aquí baix les bases per participar-hi.