Més d’una vegada he sentit que algú, davant la bella florida de diccionaris i altres utensilis per al conreu de la llengua dels darrers anys, s’exclamava més o menys així: «Què en traurem, de tants diccionaris? No en farem un gra massa?» Com donant a entendre que, amb un de bo, reconegudament solvent («el» diccionari, doncs), ja n’hi hauria prou.

Antoni M. Badia i Margarit, pròleg al Diccionari de locucions i de frases fetes, de Joana Raspall i Joan Martí (Barcelona: Edicions 62, 1996)

Amb el bon temps naixerien els primers brots i després, quan les fulles omplissin de color la vinya, arribaria la florida i el breu i suau perfum de les flors donaria pas als fruits, verds, petits, que creixerien amb la mateixa lentitud amb què se succeïen els dies.

Gisela Pou, El silenci de les vinyes (Barcelona: Planeta, 2011)