fetge m

Definició

Òrgan glandular que segrega la bilis i causa importants canvis en algunes substàncies contingudes en la sang que hi passa, el qual en els humans ocupa la regió superior dreta de la cavitat abdominal immediatament sota el diafragma.

treure el fetge per la boca  ·  no posar-se pedres al fetge

Etimologia

D’un llatí vulgar féticum, metàtesi de fécatum (it. fégato, fr. foie), fícatum (cast. hígado, port. fígado), del llatí jecur ficatum, ‘fetge alimentat amb figues’.

Usos

  • I què fas per a no quedar-te?, preguntà la Sílvia, prenc pastilles, les pastilles engreixen, digué la Merche, a mi em fan panxa, i mal de fetge, afegí la Teresa, a mi m’han dit que surten bonys al pit, quines bestieses!, s’exclamà la Dolors, el que us passa és que sou poc modernes i esteu plenes de prejudicis, les pastilles són inofensives, va concloure.

    Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

budellcòdol