De fet, deixar un llibre o un disc té uns riscos ben coneguts. És just a mig camí entre deixar diners i un raspall de cabells o un bolígraf. Quan hom deixa diners sol perdre capital i amic d’una sola tacada; si prestes un bolígraf o un raspall del cabell ho recuperes el dia que sigui a tu qui et fa falta, però si l’objecte deixat és un llibre o un disc, l’amic no arriba a fer la fi del cagaelàstics al teu cor: li dónes la culpa a sa mare i amb això et sents relativament ben pagat.

Felip Francesc Girbau-Coromines i Carné, «Diari de les coses que passen», 17 de setembre del 2004

El cas és fer-lo durar,
ningú sap per què serà.
Hi ha una explicació concreta:
és per fer-nos la punyeta!
Ens consola que ha patit
com pertoca a un malparit.
Vint de novembre gloriós:
s’ha acabat el gran merdós.
I aquests són els quatre fàstics
de la fi del Cagaelàstics!

Anònim, «L’auca de l’enfadós, o la fi del Cagaelàstics», reproduïda a Sàpiens, núm. 18 (abril 2004)