Definició
Anar contra la seva opinió, contra la consecució del que vol o desitja.
Fa la contra a la seva mare només per a fer-la enrabiar.
No pot sofrir que li facin la contra, sempre vol tenir raó.
També: portar (o dur) la contra a algú
Usos
Joan, ets una mica orgulloset.
Digues: per què capgires el sonet?
No em diràs que llegir-lo així t’agrada.Això és fer del vespre matinada
o, un caminal que és ample, fer-lo estret.
Però vine i agafa’m de bracet.No vull fer-te la contra, em semblaria
cosa fosca i injusta. Crec, Joan,
que ets una mica orgulloset, i quan
t’entestes que la nit es torna diaet dono el nom de rei amb simpatia
Joan Brossa, «De sobretaula», dins Flor de fletxa (1969-1970)
i et recordo el que dèiem tot dinant:
a aquest aspecte teu altisonant,
vull que li escriguis, sents?, una elegia.Muller: Clavar-me aquesta entre cap i coll…
Joan Brossa, Poesia escènica 3, 1958-1962
Fill: Tu no toleres cap contradicció.
Muller: És que et disposes a fer-me la contra en tot?
Fill: Sempre has desitjat la seva amistat. T’agrada l’edat que té.
Muller: I tu no obres pitjor del que dius? ¿Que jo desitjo la seva amistat? Això que dius és del tot indigne. ¿No t’estimo a tu com és de raó? No he rebut res del que m’ha estat promès, però no em queixo.
Fill: Sí, ja ho sé.
Tema de la setmana
Brossiana
En un tres i un no res ne serà esport olímpic.
Antigament a Palafrugell se’n deia “ser un fora-compàs” (anar contra-compas) a qui era propens a portar la contrària o a actuar per compte propi.