Durant molts anys —més ben dit, segles— el verb ignorar ha significat «no saber», en una herència culta del llatí ignorare que mantenia el sentit original intacte: El ministre ignora les peticions del conseller, diríem per exemple si el ministre està del tot als llimbs. Però en anglès to ignore significa «menystenir, negligir, no tenir en compte», i durant molt de temps l’ús d’ignorar en expressions com no m’agrada que m’ignoris va ser perseguit com un fals amic de l’anglès. Però ja no cal perseguir-lo: finalment el diccionari normatiu l’ha admès i podem dir sense por que el ministre ignora les peticions del conseller, per exemple si fa el ronso a l’hora d’aplicar el que disposa l’Estatut. Això sí, precisament per evitar l’ambigüitat de la frase, que pot voler dir coses prou diferents, farem bé d’emprar algun sinònim per evitar malentesos, com desconeix en el primer cas i no té en compte en el segon.

Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: La Magrana, 2014)

Hi ha dos tipus de desigualtats. La primera no només és bona sinó que és socialment justa: si una persona guanya pocs diners perquè es passa el dia fent el ronsa, mirant la televisió i perquè mai no s’ha esforçat per a estudiar i qualificar-se, doncs ja està bé que guanyi menys diners que aquella persona que ha fet un esforç per a estudiar i que treballa tot el dia.

Xavier Sala i Martín, Economia liberal per a no economistes i no liberals (Barcelona: Dèria/Pòrtic, 2001), pàg. 46