Ramon: La tortura és una crueltat. I ells ho saben prou bé. La prova és que no toleren que se’n parli. Ni d’això ni de tantes altres coses que suposen una crueltat més subtil, més refinada, i que afecta grans capes de la població fins i tot innocents del delicte de rebel·lar-se, de protestar. (Es va animant.) No és cruel, per exemple, fer dentetes a la gent amb tot de béns de consum, amb tot de comoditats que no estan al seu abast normal perquè el preu que tenen no guarda cap relació amb els jornals?

Manuel de Pedrolo, Aquesta nit tanquem (Barcelona: Edicions 62, 1978)

Un dia, a última hora, feia dentetes als meus companys. Que sí, que hui tocava, que hi havia castanyes… i el meu iaio va repetir l’operació, indiferència i silenci fins al primer semàfor en roig. Em va mirar i va traure la mà de la butxaca on, embolicat amb paper d’estrassa, hi havia un llibre. Es va fer un silenci. Perquè jo m’havia quedat sense castanyes. I ara què féiem? I el iaio es va ajupir a l’altura dels meus ulls i em va dir: «Això no embruta, però alimenta i escalfa. Com les castanyes».

Feliu Ventura, «La butxaca màgica» (L’Illa, núm. 52, tardor 2009)