Definició
1 Que té una locució poc clara a causa d’una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.
2 (p. ext.) De vegades, tant Pujol com Maragall s’expressen d’una manera farfallosa. Se sentia una veu farfallosa.
Etimologia
D’origen onomatopeic i expressiu.
Usos
La dona d’aspecte irascible deu haver rebut el meu anònim, perquè ha vingut a l’hotel dels afores i ha esperat asseguda a recepció durant un parell d’hores. En sortir, l’home del mostrari sense mostrari, lívid i amb veu farfallosa, ha embastat un seguit d’excuses inversemblants.
Eduard Márquez, «Pandèmia I. Avorriment», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 14Tot, sempre,
Joan Vinyoli, «L’equivalent», dins Cercles (1979)
té el seu equivalent:
la nit una pissarra plena
d’estels de guix, el dia un cavall blanc
vora la mar, l’hivern un vell decrèpit
i farfallós, la primavera un crit,
l’estiu incendis, crepitar de boscos,
la tardor vent d’aram, pàmpols morats,
vermells de posta.