Definició
1 Fer més estret; esdevenir més estret.
Per a fer aquesta casa van haver d’estrènyer el camí, el carrer, la plaça. Aquest vestit s’ha d’estrènyer de les mànigues.
Passada l’església el carrer s’estreny.
2 Exercir pressió en costats oposats, tot al voltant, (d’alguna cosa).
Es va estrènyer la cintura amb una corda. Estrènyer unes sabates els peus. Aquest ram, estreny-lo ben fort; si no, es desfarà. Li vaig estrènyer les mans amb les meves. El vaig estrènyer entre els meus braços.
Etimologia
Usos
Encara avui, passats més de trenta anys, quan un català parla de la «nostra guerra» el cor se m’estreny i el cervell se’m paralitza. Els ulls em fan pampallugues i perdo el món de vista. A la guerra civil espanyola m’hi vaig trobar automàticament ficat com tots els catalans i vaig prendre el partit que em va semblar menys perillós per dues coses a les quals molta gent només dóna una importància secundària, però que per a mi han tingut prou valor per a marcar la meva conducta a tots els moments de la meva vida, i que vaig considerar amenaçades: la llengua i la bandera.
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 433
De «nostra», la guerra civil espanyola, per mi, no en va tenir mai res.M’amagaré furtivament
en l’ahir. Pretèrit
sense esperança.I guardaré la por estrenyent-la
entre els meus braços
com el més valuós tresor.I ja no sabré si aquell ahir
Montserrat Abelló, «Una quietud immensa», dins El fred íntim del silenci (València: Denes, 2008), pàg. 34
haurà esdevingut l’avui
on em costa reconèixer-me.
Tema de la setmana
«En lloc d’eixamplar el cercle i donar-nos cabuda, el van estrènyer encara més», llegíem en un dels passatges del mot enviat divendres. Cada acció té el seu verb precís, doncs. El mot d’avui és un suggeriment de Pau Cardoner, de Sant Cugat del Vallès, amb què comencem una tongada de propostes que ens feu els subscriptors i seguidors de RodaMots.