Boirosament recorde que per aquella època, tot i considerar-me d’esquerra, tenia, historicista o historiòfil, certes simpaties pel carlisme, amb l’excepció que exigia que el rei fóra elegit, com havia llegit que era costum entre els reis visigots (i també era costum entre els visigots que la convocatòria d’eleccions, d’altra banda restringides, es produïra per l’estossinament del titular a càrrec d’un dels imminents candidats).

Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 22

Els segles XVI i XVII, mentre al camp les passions s’exacerbaven, a ciutat celebraven grans festasses, religioses i profanes, organitzaven curses de braus al Born i Carnestoltes arribava amb gran enrenou. Les ballades acabaven amb colossals estossinades i les autoritats s’adonaven, astorades, que la ciutat s’omplia de pecadors i jugadors.

Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991)