Definició
Acció d’estomacar, l’efecte; fart de llenya.
L’altre dia hi va haver unes quantes estomacades a la sortida del camp de futbol.
També: estomac
Etimologia
D’estomacar, del llatí stomachari, ‘irritar’; «l’accepció moderna ‘apallissar’ és versemblant que es vagi desenrotllar com una desviació popular, a base de l’existència de la noció vaga que demostra el poble, en usar estómac per a ‘pit’ i ventrell per a ‘estómac’» (J. Coromines).
Usos
—No m’enredaràs pas. Sempre te’n quedes, de monedes. Buida les butxaques!
Quim Monzó, «Literatura rural», dins L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985), pàg. 78
—Mentida! Això ets tu qui ho fa, no pas jo…
Cada vegada era el mateix. Fos qui fos qui baixés, es guardava algunes de les monedes a la butxaca. Això els permetia, després, estomacar-se durant una estona: estomacades de les quals sortien més amics que mai. Ara mateix, el P i el B ja eren per terra, a cops de puny, fins que el P va quedar de bocaterrosa i el B assegut al damunt, torçant-li un braç. Li va ficar la mà a la butxaca i va treure’n dues monedes de cinc duros. Les va mirar amb satisfacció i va esternudar. Per tal de no perdre el control durant l’esternut, va tòrcer el braç del P amb més força.
Tema de la setmana
L’art d’estomacar-se