Avui s’ha produït el que ja es veia venir: la primera restricció. D’avui endavant no hi haurà cafè (un producte que els francesos consideren de primera necessitat) sense tiquets. Aquests són facilitats a la mairie mitjançant la presentació dels documents que acrediten la nacionalitat francesa o bé l’estada legal en aquest país. Diuen que el «racionament» del pa està si cau no cau.

Artur Bladé i Desumvila, L’exiliada. Dietari de l’exili, 1939-1940 (Valls: Cossetània, 2006), pàg. 333

M’han sentit… m’han vist i vénen. De segur ens cercaven. Però què els passa?… S’aturen… es fan enrere amb un moviment d’horror… Giro la mirada i em sento defallir. La Jacobé, aprofitant el meu descuit, s’és asseguda al cantell del penya-segat, si cau no cau. Està una mica decantada, presentant-me la cara de perfil, i m’esguarda amb un sol ull, amb el posat hipòcrita d’una garsa que sotja quelcom.

Joaquim Ruyra, «Jacobé», dins Pinya de rosa (1920)