Jo estava grossa i els meus moviments eren més feixucs dia rere dia. Em sentia tranquil·la i moltes vegades absent. En aquella casa es notava que tothom estava pendent del naixement de l’infant i el tema principal de discussió era com i de quina manera vindria la llevadora des de Barcelona.

Elvira Elias, Una senyora de Barcelona (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019)

—Un estranger? —em vaig admirar—. Que n’hi havia?
   —Un o altre n’hi devia haver, perquè es veu que va parlar-se d’un francès amb el qual l’havien vist sovint. Però potser era un altre, ella no va voler dir mai res. I em penso que gairebé no devien donar-li temps de dir-ho —reflexionà—, perquè quan van adonar-se que estava grossa —digué púdicament— la van fer marxar de casa.
   —La van expulsar?
   Ella arronsà les espatlles.
   —Potser no ben bé, però la criatura no la podia pas tenir aquí.

Manuel de Pedrolo, Milions d’ampolles buides (Carcaixent: Sembra Llibres, 2017 [1976])