Definició
Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum; sutge.
També: estalzí
Etimologia
Variant d’estalzí, del llatí stillicidium, ‘aigua de pluja, de goteres, que degota’, compost de stilla, ‘gota’, i cadere, ‘caure’, aplicat a l’aigua que degota de les xemeneies.
Usos
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.Darrere la cortina
Maria Mercè Marçal, «Cançó de saltar a corda», dins Bruixa de dol (Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979)
fem-li adéu amb la mà.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Maria Mercè Marçal: enguany ha fet 10 anys de la seva mort.